Llibres/ Sinera/

Any:

(2014)

Textos:

Salvador Espriu

Antologia:

Sebastià Bonet i Espriu

Antologia:

Toni Comella

Editorial:

Enciclopèdia Catalana

Textos del llibre/

L’HOMENATGE D’ENCICLOPÈDIA CATALANA A SALVADOR ESPRIU L’ANY DEL SEU CENTENARI

A Salvador Espriu, que era força aficionat al joc dels anagrames, no li devia costar gaire inventar el topònim Sinera per a designar, amb estricta inversió de les lletres i elegant conversió de la y en i, un Arenys destinat a convertir-se en llegenda o, més ben dit, en mite literari. El mot apareix per primera vegada a Cementiri de Sinera (1945), l’elegia d’un món perdut que, sense deixar de ser la “petita pàtria” dels ancestres i de la infantesa del poeta, també era l’antítesi de referència de la realitat social, cultural i política a què la Guerra Civil havia abocat el país.

Si els fonaments del mite quedaven assentats gràcies al lirisme elegíac de Cementiri de Sinera, a Espriu li pertocava d’estendre’l i consolidar-lo de manera que passés a ser el centre neuràlgic unificador, és clar que no sempre explícit, de tota la seva obra.

L’antologia que aquí es proposa vol recollir, amb amplitud però sense pretendre ser exhaustiva, tot de textos espriuans en què, d’una manera més o menys reconeixedora, apareixen elements sinerencs. La disposició en què s’ordenen, a més de respectar la divisió tripartida en poemes, proses i teatre, també respecta, dins les dues primeres parts, el que en definitiva vindria és, grosso modo, una ordenació basada en la cronologia de les primeres edicions.