Exposicions/ Patrimoni i memòria/

Patrimoni

Patrimoni
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, fusta pintada, acrílic i resina epoxi sobre feltre orgànic

Diàleg amb els ossos

Diàleg amb els ossos
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, aerògraf, carbonet, vernís i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment a set tintes, sobre feltre orgànic

Patrimoni i memòria

Patrimoni i memòria
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, pigments, vernís i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment a set tintes, sobre feltre orgànic

Memòria

Memòria
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, resina, carbonet, cremades i acrílic sobre feltre orgànic

Born in Catalònia

Born in Catalònia
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, carbonet, acrílic, cremades i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment a set tintes, sobre feltre orgànic

Una consulta a Andreas Vesalius

Una consulta a Andreas Vesalius
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, carbonet, vernís, cremades i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment a set tintes, sobre feltre orgànic

La roda del temps

La roda del temps
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic, guaix, carbonet i resina epoxi sobre feltre orgànic

Herència

Herència
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Resina epoxi, acrílic, tinta serigràfica i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment a set tintes, sobre feltre orgànic

Passió i ciència

Passió i ciència
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, guaix, resina epoxi, fusta pintada i pigments sobre feltre orgànic

Nota de l’autor

Nota de l’autor
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, acrílic, vernís, tinta serigràfica, cremades i carbonet sobre feltre orgànic

Una primavera

Una primavera
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic, resina epoxi i guaix sobre feltre orgànic

Biologia

Biologia
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Òxid, acrílic, pigments amb aglutinant i resina sobre feltre orgànic

Identitat

Identitat
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment sobre feltre orgànic

Negatiu-positiu

Negatiu-positiu
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic, resina epoxi i guaix sobre feltre orgànic

Les ànimes

Les ànimes
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic i imatge manipulada a l’ordinador i estampada digitalment sobre feltre orgànic

Els cristalls de la memòria

Els cristalls de la memòria
Patrimoni i Memòria
2007
130×100 cm
Acrílic, carbonet, resina epoxi, tinta serigràfica i vidres sobre feltre orgànic
Textos de l'exposició/
Som allò que hem estat
Carme Riera
Tots els paradisos són perduts, perquè sinó no serien paradisos. De la mateixa manera nosaltres, els humans, no tenim altra cosa que passat. Som allò que hem estat, per molt que ens obstinem a dir que el present és obert al futur sobre el qual cada instant és projecte. Les nostres vides estan fonamentades sobre la pèrdua. Tenim els anys i els dies que hem deixat enrere. I ens agradi o no en tombar la cantonada de la maduresa ens topem de cop amb la certesa de la mort. La seva companyia se’ns fa evident del tot. Tanmateix ens morim de sobredosi de nosaltres mateixos, encara que fins llavors quasi no ens n’havíem adonat.
És aleshores quan les mans de la nostàlgia —que no vol dir altra cosa que dolor pel passat— agafen les nostres i ens fan ballar al seu ritme, valsos o rock-and-roll, tant se val, que tanmateix són valsos o rock-and-roll de derrota. I si no anem vius, si no intentam, al manco, que les fortes mans de la malenconia ens deixin lliures, podrien acabar per escanyar-nos.
L’enyorament, intrínsec a la condició humana, pot convertir-se en una arma letal, en una bomba sota l’aixella a punt d’explotar, o en una eina extraordinàriament creadora feta de memòria. A mida que ens fem grans ens passem més hores recordant, com si això fos llei de vida…
Recordem en primer lloc la infantesa, que sovint se’ns presenta com un vast paisatge d’olors i de sons que ja han marxat per sempre. D’olors i sons mesclats, en una barreja d’agredolç, com un cuinat antic del temps dels àrabs, al qual se superposen les imatges que les fotografies han preservat. D’aquí que Viladecans les empri en diversos quadres de la secció Patrimoni i Memòria.
Recordem els avis o els pares que tal vegada ja no són al nostre costat, convertits en cendra o en ossos —els ossos que Joan-Pere Viladecans pinta per evocar els avantpassats. La seva pervivència depèn de nosaltres. Només quan la nostra memòria els fa presents tornen a cobrar existència alhora que nosaltres reforcem la identitat, sentint-nos-en els hereus.
Les persones que ens dedicam a escriure, tard o d’hora arribem a la conclusió que expliquem històries per intentar conservar la vida, per ajornar la mort com Xahrazad i ho fem amb els ulls de la memòria. No sé si als pintors els succeeix el mateix, si pinten per no morir. Però crec que en la necessitat de crear hi ha també implícita o explícita la temptació de detenir el temps, de sotmetre les hores a la certesa que l’evocació perdura més enllà de la vida tal i com les peces de Patrimoni i Memòria de Joan-Pere Viladecans ens mostren i demostren.